Guia.ad

Totes les proves

La xarxa és més gran del que sembla

Quaranta-dues xarxes, cent vint-i-set portes. I quatre noms que es reparteixen la meitat dels sortidors del país.

D’Andorra se’n diu que tot és petit i familiar. Cinquanta-vuit estacions de servei, botigues amb el cognom de l’amo al rètol, i la sensació agradable que cada porta respon d’ella mateixa. És una idea bonica i, en la seva major part, certa — que és la manera més eficaç que té una idea de passar desapercebuda.

El detall que la delata no és cap secret: és la lletra del preu. Vas evitar la primera benzinera perquè era massa evident, vas fer dos quilòmetres més, vas triar una altra marca — i et vas trobar el mateix tipus de retolació, la mateixa disposició de la botigueta, la mateixa manera d’arrodonir els cèntims. No t’han enganyat. Simplement, allò que creies que era triar era reconèixer.

Quaranta-dues xarxes, cent vint-i-set portes. Quatre noms — Gala, Total, Cepsa, elf — sumen vint-i-nou sortidors dels cinquanta-vuit del país. La meitat de la varietat que vas recórrer existeix, però no a dins: és varietat de rètol, no de caixa.

I una xarxa no és un rètol. El registre inscriu societats, i una societat pot dur tres noms comercials; el rètol, al seu torn, viu de semblar únic. Per això aquí les xarxes no es compten pel nom, sinó pel que es repeteix: marques, horaris, maneres, el mateix gest a dues valls de distància. Una xarxa és això — una coincidència massa regular per ser casual.

Marques participants: quatre. Sortidors: vint-i-nou de cinquanta-vuit. Consulteu condicions: no n’hi ha.

Diuen que un ministre va fer aixecar façanes de poble perquè l’emperadriu passés de llarg i veiés prosperitat; ningú hi vivia, i el nom d’aquell home encara s’empra com a insult. Un filòsof, molt després, va observar que els jocs no comparteixen cap essència comuna: s’assemblen com s’assemblen els parents d’una família, per creuament de trets, sense que n’hi hagi cap de sol a tots. Tots dos tenen raó davant d’aquests quatre rètols, i es contradiuen de ple: darrere la façana no hi ha ningú; i la semblança no amaga la cosa — la semblança és la cosa.

Res d’això fa que una xarxa sigui dolenta. Un dipòsit comú abarateix el gasoil i allarga l’horari, i això ho nota el client abans que ningú. El que fa és convertir en informació allò que semblava paisatge: saber que has triat entre quatre, i no entre cinquanta-vuit, és exactament la diferència entre decidir i passejar.

Mentre llegies el paràgraf anterior has anat assentint, convençut que a tu no et passa. Tu vas evitar la primera benzinera.

A la nit, als quatre accessos de la vall, quatre logotips de quatre colors diferents es queden encesos sobre carreteres buides. Cap a la una, sense avisar-se entre ells, tots quatre canvien l’última xifra en la mateixa direcció.