Una conversa amb l’alçada
Cent catorze quilòmetres, vuit mil dos-cents noranta metres amunt, i al registre hi diu: dificultat mitjana.
Del camí, tothom pregunta primer quants quilòmetres fa. És una pregunta raonable, hereva de la carretera, i a Andorra no serveix de res. Cent catorze quilòmetres sonen a quatre dies de bona passa i a una certa satisfacció anticipada.
El detall que delata el caminant novell no és el calçat: és aquesta pregunta. Demana la llargada perquè el mapa és pla i la pregunta també. Ningú que hagi dormit mai en un refugi comença per aquí — comença per quant s’hi puja, i després, si de cas, per on cau l’aigua.
El GRP País: cent catorze quilòmetres i vuit mil dos-cents noranta metres de desnivell acumulat. És pujar, de dalt a baix, més del que fa la muntanya més alta del món des del nivell del mar, repartit en cinc o set dies. Al registre, la casella de dificultat diu: mitjana. Vint-i-una rutes de llarg recorregut, quatre-cents quilòmetres, i en les principals el desnivell consta metre a metre al costat de la llargada.
No és una errada. És que el desnivell acumulat — la suma de tot el que puges, baixis el que baixis entremig — descriu la terra, i la dificultat ja no: descriu una relació. «Mitjana» no vol dir res sobre el camí; vol dir «mitjana per a qui camina per aquí». És l’única dada d’aquesta guia que parla del lector i no del país, i per això és l’única que no podem comprovar amb cap registre.
— Quants quilòmetres fa? — Cent catorze.
— I quant amunt? — Tornaràs a preguntar-m’ho el tercer dia.
D’un condemnat a empènyer una pedra amunt per sempre, algú va concloure que cal imaginar-se’l feliç, perquè l’esforç sense arribada és l’única cosa que no et poden prendre. Un poeta, molt abans, va pujar un cim només per veure-hi, i a dalt va obrir un llibre, va llegir que els homes admiren les muntanyes i s’obliden d’ells mateixos, i va baixar en silenci i avergonyit. Tots dos tenen raó al mateix coll, i es contradiuen sencers: la pujada ho és tot; i la pujada no era el que anaves a buscar.
Per això aquí la llargada i el desnivell van sempre junts, i la dificultat va dita amb el nom de qui la va posar. Un número que descriu el teu cos no es pot donar amb el mateix to que un que descriu una pedra.
Fa un moment has calculat quants dies et caldrien. Els has calculat en quilòmetres.
A tres quarts de set, al pal on diu «mitjana», un home es treu la motxilla per buscar la segona jaqueta. Just sobre el seu cap hi ha un núvol que travessarà per dins d’aquí a dues hores.