La porta que l’Estat no veu
Què vol dir realment «confirmat» en un registre oficial — i què admet, en veu baixa, que no sap.
El registre oficial sap on és la porta de casa teva. Ho diu, segellat, datat, arxivat sota una adreça que es llegeix com un fet.
No ho és. No de la manera que et penses.
En algun racó del paper, «confirmat» fa tres feines desiguals alhora, i el registre mai no diu quina. A vegades vol dir que algú es va aturar a la vorera, va aixecar la vista i va escriure el que va veure — una porta, aquesta, aquí mateix. A vegades vol dir que ningú no hi va anar: el número de carrer existia, així que la porta es va suposar allà on solen ser les portes en aquell tipus d’edifici. I a vegades ni tan sols el número de carrer aguanta, i la porta es calcula — extrapolada de la forma mateixa de l’edifici, tal com endevinaries una cara a partir del contorn d’un abric.
Vist i plau: el tercer cas no és, pròpiament, una mentida. És un rumor molt segur de si mateix, arxivat per triplicat.
Tres nivells, una sola paraula per a tots: confirmat. El paper no distingeix un testimoni ocular d’una suposició raonable d’una suposició sobre una suposició, perquè sobre el full acaben semblant exactament iguals — tinta negra, tipus de lletra oficial, el mateix segell de definitiu. Un registre no és un rècord d’on són les coses. És un rècord de l’últim moment en què algú es va sentir prou segur per deixar de preguntar.
Cosa que és una disputa vella amb paper nou. Algú, un dia, va dibuixar un mapa tan minuciós que va acabar cobrint tot el territori que havia de representar — i per això mateix va quedar inútil, una manta que ningú no podia tornar a plegar. Algú altre es va passar una novel·la sencera intentant que un funcionari li confirmés que era on era, i mai no va aconseguir el segell. Tots dos discutien el mateix que l’expedient del teu edifici discuteix ara mateix, en veu baixa: si un document i un lloc són la mateixa mena de cosa, o només ho fingeixen mentre ningú no ho comprova.
El teu encara no s’ha comprovat.
La porta no ho sap. Ja hi era abans que el registre existís. Hi seguirà sent el dia que es perdi l’últim expedient que en parla.